Aquest cap de setmana hem fet la sortida que la pluja ens va impedir fer la setmana passada. Es tracta de la preparació de la Caminada Reus-Prades-Reus, que enguany se celebrarà el proper 1 de juny. Igual que en els anys anteriors, hem pujat a Prades el dissabte i ens hem quedat a dormir al càmping, per tornar cap a Reus el diumenge. Ha fet un temps molt variable i hem tingut de tot, però ens ho hem passat molt bé, com sempre.

Vam sortir ahir pel matí de les Piscines Municipals, a les set en punt. A la televisió havien anunciat que pel dissabte s’esperava un temps “amenaçador” i que pel diumenge hi havia més possibilitats de ruixats, i ha estat totalment a l’inrevés. Ahir, ja arribant al Coll de la Batalla va començar a plovisquejar, amb una pluja al principi molt fina. Vam esmorzar a l’ermita del Mas d’Anguera i semblava que el temps s’aguantaria. Però just tornant a reprendre la marxa va tornar l’aigua, cada cop amb més insistència. Per acabar-ho d’adobar, passada la Font del Roure va començar a pujar la boira, però per sort no va acabar de tancar-se. A la Creu dels Noguers (un lloc on no hi ha ni creu ni noguers) ja vam haver de posar-nos les capellines, i a partir d’allí aigua a manta fins que no vam ser a la Creu trencada. I com plovia! El sender era un rierol, i la terra, amb les intenses pluges de la setmana anterior, ja no admetia més aigua. Cent setanta-cinc litres, són els que van caure el cap de setmana passat a la zona de Prades. O sigui, que vam arribar a Prades ben xops. Ja no vam parar per dinar fins que no vam ser al poble, i a les tres de la tarda ens asseiem al bar de Cal Tomaset. A les quatre i escaig va arribar el cotxe de suport amb les bosses de roba seca. Una bona dutxa calenta al càmping i a esperar l’hora de sopar. Però abans encara vam tornar al poble per fer unes birres. El sopar aquest any ha estat excel·lent, semblant al de fa dos anys. Ens vam afartar com uns lladres. I en acabar de sopar, el tradicional pastís de xocolata que dúiem preparat, regat amb un bon cava fresquet. Després, uns se’n van anar a dormir i la resta a fer una darrera ronda.

Aquest matí teníem l’esmorzar preparat a tres quarts de vuit. Un àpat força abundós per agafar forces per la baixada. A dos quarts de nou ens hem fet la foto del grup davant de la font de Prades i hem enfilat el camí cap a Reus. El dia, de moment, era esplèndid, amb quatre núvols escadussers que no amenaçaven. Però no les teníem totes, vista l’experiència d’ahir. Baixant cap a la Febró el sol ja lluïa amb força, i el camí, no cal dir-ho, tornava a ser un torrent. Aigua per tot arreu; avui ens semblava que estàvem d’excursió pels Pirineus. Un dia super agradable per caminar, amb sol però no massa calor. Hem portat una bona mitjana i a les dues del migdia ja érem a Vilaplana, tot i fer diverses parades. La més reconfortant de totes, als bellíssims tolls del Barranc de les Tosques, amb aigua fresca i abundosa. Els més agosarats s’han remullat al riu, tot i que ningú no ha fet cap capbussada. Clar que, l’aigua era ben glaçada.

Hem dinat al Casal de Vilaplana, i a les postres ens hem acabat el pastís de xocolata amb una altra ampolla de cava. I a viure que són quatre dies! A dos quarts de quatre sortíem de Vilaplana i a les sis en punt érem a Reus. Avui el dia ha estat esplèndid i la caminada molt agradable. Finalment, a l’àlbum de fotos trobareu un bon grapat d’imatges de l’excursió.