Excursió a Montserrat (Collbató-Sant Jeroni)

Aquest diumenge hem fet la sisena i última excursió de la temporada de les que hem realitzat per la muntanya de Montserrat. Hem sortit de Collbató, per pujar fins a Sant Jeroni i acabar al Monestir, com no podia ser d’altra manera en el dia en queSant Jeroni també s’escau la festivitat de la Verge de Montserrat. El dia ha estat esplèndid en tots els sentis. Una temperatura primaveral i el cel clar ens han permès gaudir de tota la bellesa del massís, observant detingudament l’immens palau gaudinià de formes arrodonides i esveltes que conformen les parets i les agulles del serrat montserratí.

L’autocar ens deixa a Collbató i abans de les nou enfilem el camí que ens durà fins la Vinya Nova, lloc on realment comença la veritable ascensió. Esmorzem quan arribem a la masia, avui convertida en un restaurant que contempla un magnífic paisatge. La Vinya Nova era una masia pròspera i productiva, pertanyent a la comunitat benedictina, que al segle XVI proveïa de vi i altres viandes al Monestir i més tard donà repòs als frares ancians.

Un cop treta la gana i després de prendre’ns l’inevitable cafetó, enfilem al camí de cara a la muntanya. Des d’allí mateix surt el Camí del pont, que condueix al cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni. El camí és força rost, però agradable de caminar-hi ja que la vegetació és en molts trams ufanosa, amb un atapeït alzinar esquitxat de marfull. Tot guanyant alçada i recreant-nos amb la bellesa de les esveltes agulles, no podem deixar d’esmentar la llegenda del Timbaler del Bruc. Els sometens catalans del Bages i de l’Anoia s’enfrontaren a les tropes de l’exèrcit napoleònic que havia envaït Catalunya l’any 1808. La importància de les batalles del Bruc (6 i 14 de juny de 1808) és que va trencar amb el mite de la imbatibilitat de l’exèrcit de Napoleó. Poc després naixia la llegenda del timbaler.

En menys de dues hores som pràcticament a dalt i trobem el Camí nou de Sant Jeroni que puja des de Sant Joan. El seguim per l’esquerre i amb un no-res fem cap a l’ermita de l’esmentat sant. Una bona colla decidim pujar fins al mirador, i uns pocs prefereixen esperar-se a l’ermita per iniciar després el camí de baixada.

La pujada fins al cim de San Jeroni (1236 m) no és gaire llarga, però ben dreta. L’últimesglaons tram es fa amb esglaons, i resulta força aeri. Ens trobem dalt d’un pic molt emblemàtic. És també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gairebé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que, fins i tot, en dies molt especials, arriba fins al Puigmajor a l’Illa de Mallorca.

Un cop sadollats de vistes panoràmiques, comencem a desfer camí, i al cap de poca estona girem avall pel Camí vell de Sant Jeroni que ens portarà directament al Monestir. Abans, però, ens aturarem per dinar en una clariana ombrívola, ja que són prop de les dues del migdia i el sol apreta. Hem de dir que la Montse ens convida a tots amb uns bombons que ha dut per celebrar el seu sant. Moltes felicitats!

monestirEl camí de baixada té un pendent força pronunciat i en molts trams s’ha bastit amb esglaons d’obra. L’Agustí, que diu que els ha comptat, assegura que n’hi ha 1130. Déu ni do! Fins a les quatre, que no sortirà l’autocar cap a Reus, tenim temps d’acomiadar-nos de la muntanya santa, cadascú al seu aire. Hem gaudit d’una excursió magnífica. La cirereta que culmina el seguit de caminades que aquest any hem fet per Montserrat.

Sabies que…

… el sometent fou al començament una organització paramilitar de protecció civil típicament catalana? Separat de l’exèrcit, es cridava a sometent per a defensar la nostra terra en temps de conflicte bèl·lic. Fou institucionalitzat per Jaume I el segle XIII, i tenien l’obligació d’acudir al toc de sometent tots els menors de 60 anys i els majors de 16. Eren convocats, en situació d’emergència, a la plaça major del poble o de l’església amb un fort repic de campanes, o sigui, “metent so” o “so metent”, d’on prové la paraula sometent.

Leave Comment