Cap de setmana llarg i un ventall de propostes excursionistes que va culminar diumenge amb la pujada del nostre pessebre al cim de la Roca Corbatera. Enguany n’estrenàvem un de nou, obra del company Joan Carles, ja que ens havien pres el que teníem col•locat dalt al Montsant.
Dissabte a les set del matí vam sortir dos grups de Reus. Un el formaven el Francesc, l’Agustí, el Miquel, el Jaume i el Pere, que es van carregar el pessebre a l’esquena amb la intenció de dur-lo fins a Albarca. L’altre grup vam anar amb cotxe fins a l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins per fer una excursió circular pel Montsant. Pujant pel Pas de Sant Antoni, vam passar pel Pi de la Carabasseta tot baixant fins al Toll de l’Ou. Allí vam agafar el sender que porta a la Pleta i al Barranc del Vidalbar. A tocar de la roca del Colom hi ha un encreuament de camins. Allí prenguérem direcció al Pont Natural, un gran arc de roca situat al mig de la divisòria de les aigües del barranc dels Pèlags i del barranc del Vidalbar. Des d’allí, una forta i treballosa baixada fins a l’Aiguabarreig dels esmentats barrancs amb les aigües del riu Montsant. Direm (sense citar-lo) que un company va sucar a l’aigua en intentar saltar per damunt de les passeres. Per sort tot va quedar en una anècdota, ben remullada, i un bony al genoll sense més conseqüències. Des de l’Aiguabarreig vam remuntar el curs del riu fins a les Cadolles Fondes, tot gaudint del magnífic Congost de Fraguerau. Arribats al refugi d’Albarca, a quarts de cinc de la tarda, ja ens esperaven els companys que havien pujat el pessebre des de Reus.
Si el dissabte vam trobar fred i boira, al despertar-nos l’endemà diumenge al refugi vam tenir la sorpresa de trobar tot el paisatge i les cases (els cotxes també) emblanquinats amb un bon tou de neu. A l’hora d’esmorzar va fer cap el grup que pujava només el diumenge per col•locar el pessebre. Malgrat que la neu queia a estones amb una certa intensitat, vam decidir tirar amunt i fer la tradicional pujada del pessebre al cim del Montsant (Roca Corbatera) que enguany compleix la 48ena edició. No cal dir que la neu va fer que tan l’ascensió com la baixada resultés extraordinàriament sorprenent i fotogènica. Un regal de la natura que vam poder gaudir-lo plenament. Un any més ens em fet la foto dalt el cim amb el nostre pessebre, una tradició que no volem perdre.

FOTOS

(Després de marxar nosaltres, va continuar nevant de valent. Vaig tornar-hi el dimecres per fer més fotos. Són del poble i dels voltants d’Albarca, ja que em va ser impossible arribar a dalt per la quantitat de neu que hi havia)

ALBARCA NEVAT EL 16-12-2009

3 dies pel Cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà

FOTOS

FOTOS

Avui hem creuat el riu Llobregat (que no és el Rubicó, allà on va dubtar Juli Cèsar, tot i el símil d’un canvi d’etapa). Efectivament, aquest riu nostre que hem conegut avui ens ha fet deixar enrere la Serra de Collserola i, a la propera etapa, ja entrarem de ple al Massís del Garraf.
Les previsions meteorològiques del dia s’han complert només a mitges. Havien anunciat ahir el pas d’un front poc actiu, i sol ja per al diumenge a la tarda. La realitat ha estat que només sortir de casa ha començat una pluja no massa espessa, però persistent, que ens ha acompanyat tot el viatge fins arribar al baixador dels FF.CC. de la Generalitat a Vallvidrera. Això ha fet que, un cop allà, hàgim hagut de buscar el sopluig d’una cafeteria per poder esmorzar amb comoditat. L’altra opció, desestimada, era fer el nostre àpat a redós de la magnífica arbreda que comença a tocar de l’estació, direcció al Centre d’Informació del Parc de Collserola. Cap a aquest interessant equipament ens hem dirigit només acabar l’últim mos, o l’últim glop de cafetó. Mentrestant, la pluja havia cessat completament i les perspectives d’un temps abonançat començaven a materialitzar-se.
Un cop enllestida la visita al centre d’informació hem començat el nostre itinerari d’avui, que ens hauria de dur fins a Sant Vicenç del Horts, havent creuat el riu Llobregat. Unes pujades que anaven enllaçant-se –no massa exigents, tot sigui dit- ens han dut fins al turons de Can Pasqual, un indret que gaudeix de vistes privilegiades sobre les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès. Des d’allà, el camí ja agafa una franca davallada vers la depressió del riu, que ja s’albira a la llunyania. Primer encara es passa per llocs interessants, com l’ermita de la Santa Creu D’Olorda, on també hi ha habilitada una zona de fontades (o pícnic). A partir d’allà hem seguit una confortable pista que, seguint l’ombra de pinedes i alzinars, ens ha fet passar a tocar d’interessants masies, com Can Farrés o Can Bofill. El lloc més adient que hem trobat per aturar-nos a dinar ha estat Castell Ciuró. Dalt un turó que domina la vall del riu hi ha les runes del que fou un alterós castell. L’esplanada que té als seus peus ha estat condicionada com a àrea de lleure. Allí hem dinat acompanyats –ara sí- per un sol que es feia sentir. A només un cop de pedra de Castell Ciuró comença la vila de Molins de Rei, i, un cop travessada la ciutat i un embull d’infraestructures viàries, hem fet cap a la vora del Llobregat. Abans de creuar-lo pel pont de la N-34O, i trobar l’autobús que ens esperava a l’altre costat, hem hagut de caminar cosa d’un quilòmetre riu avall. La veritat és que impressiona una mica transitar per la seva amplíssima llera i pensar en l’aigua que pot arribar a dur en un episodi d’extraordinaris aiguats. Tots en recordem algun, com les calamitoses rierades de l’any seixanta-dos que tantes vides se’n va endur. Avui, però, el riu semblava amansit, amb un estol de gavines i gavians que nedaven per l’aigua, cofois sota els reflexos del sol.

FOTOS

Llegir la resta de l’entrada »

Sortida amb autocar . Pont de la Puríssima (dies 6, 7 i 8 desembre 2009

Diumenge dia  6
Sortida amb autocar  a les 6 del matí , des del  lloc habitual (passeig Mata) , en direcció a Portbou que és on començarem  la caminada:
1ª etapa           Portbou – Cadaqués            28 Km. *           ( 7,20 hores)*

* Hi ha la possibilitat de fer només mitja etapa.
Pernoctació a  Cadaqués en Hotel *** en règim de dormir i esmorzar.
Dilluns dia 7
2ª etapa          Cadaqués – Roses                 21 Km.            (5  hores)
Pernoctació a Roses en Hotel*** en règim de dormir i esmorzar.
Dimarts dia 8
3ª etapa          Roses – Sant Pere Pescador   25 Km.             (5,30 hores)
Tornada amb autocar i arribada a Reus (calculem sobre les 7 del vespre).
Preus: Socis 100€                            No socis 110 €
En el preu està comprès l’autocar i l’estància en hotels amb esmorzar inclòs. (No inclou dinars ni sopars)
Inscripcions fins al 30 de novembre. Places limitades

La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l’any 1998) de més superfície protegida de Catalunya, d’una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya.
Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus i el cap Norfeu, un paratge d’una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s’han descobert recentment vestigis d’activitat volcànica de fa uns 10 milions d’anys.
Pel que fa a l’àmbit marí, es protegeixen tres zones d’enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l’illa de s’Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.
Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes que sovint fan desbocar la imaginació del visitant, que veu al seu lloc imatges d’animals reals o éssers mítics (lleó, drac, camell, àliga, gat, rata…), malgrat que són el vent i el mar, i no els Déus, els que amb llur activitat incessant, iniciada fa milers d’anys, han anat modelant el paisatge geològic del cap de Creus fins al moment actual.

Avui: l’Espinós, el Barranc de les Falles, Toll de l’Ou, Comellar de la Cova de l’Os i Grau de la Grallera.

Pujar al Montsant en diferents èpoques de l’any, i amb qualsevol temps que faci, resulta una experiència única, quasi sempre sorprenent. Avui hem pogut tocar de prop la cara més aspra d’un dia de tardor que s’ha mostrat enfadós i rúfol. Fred, vent i pluja s’han unit per fuetejar el nostre ànim, sobretot quan carenejàvem la Serra Major. De totes maneres, les nostres ganes de caminar eren superiors a les adversitats climatològiques, i és ben cert que dins la frondositat de comellars i barrancs, a recer del vent, hem fruït d’una varietat de colors inimaginable. La tardor, quan es desvesteix, ens inunda de cromàtiques sensacions que queden preses a la retina dels ulls; fent que, al capdavall, hagi valgut la pena tornar un altre cop al Montsant.

FOTOS

Avui tocava tornar al GR92, que, com ja sabeu, és un sender que segueix tot el litoral català al llarg de 583 km. Comença a Portbou i arriba fins a Ulldecona resseguint sempre la línia de la costa o bé les serres properes, quan es fa aconsellable deixar el traçat marí degut a l’excessiva massificació urbana. D’aquest sender, que ja vam començar a recórrer temps enrere, teníem pendent de completar el tram central, o sigui, des del riu Besòs fins allà on s’acaba el massís del Garraf. L’etapa d’avui ha estat la núm. 18 del recorregut, la que va de Montcada i Reixac fins a Vallvidrera; en total 17,815 km.
A la guia oficial del GR podem llegir: “Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona, l’itinerari transcorre quasi sense excepció entre bosc, passant per alguns punts d’una gran frondositat. També hi ha bons miradors sobre Barcelona, el mar y el Vallès. L’etapa es pot considerar com una bona travessa de la Serra de Collserola, coneguda com el pulmó de les poblades comarques veïnes. Prop de la fi de l’etapa es passa pel Centre d’Informació del Parc de Collserola, amb abundant material i que mereix una visita detinguda.”
Efectivament, crec que a la majoria dels qui avui ens heu acompanyat us haurà sorprès la ufana dels boscos ombrívols d’azina i pi que hem travessat. Pistes ben endreçades i corriols amagats per entremig del bosc, amb fonts i bellíssimes raconades, han estat les troballes habituals del dia. Paratges d’alt valor ecològic, camins nets i ben cuidats, i que són utilitzats diàriament per una gran quantitat de persones, donen rellevància a aquesta gran àrea verda anomenada Parc de Collserola que separa el Barcelonès del Vallès. Tranquil•litat i bellesa exuberant a tocar de la conurbació de Barcelona. Una gran descoberta.

FOTOS

Més de quatre-cents assistents* ens hem aplegat avui a Arbolí per celebrar el 45è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria. La Secció Excursionista del Reus Deportiu ha realitzat enguany una visible tasca de recuperació i endreça dels graus del Bodro i de Vincabrer. Ja al primer tram d’ascensió pel camí del Collet dels Colls s’ha fet palès el treball fet, amb una sendera que avui feia goig de trepitjar. La primera parada ha estat al llogaret abandonat de Gallicant. Allí l’organització ens ha ofert un complert acompanyament a l’esmorzar que duia cadascú a la motxilla. Mentre fèiem la menjada podíem gaudir de les vistes panoràmiques de la vall del riu Siurana i de la serra del Montsant. Val a dir que avui, a aquella hora del matí, el dia, més que fresc, era gèlid. Refets amb el refrigeri, hem continuat la ruta pel grau del Bodro que baixa fins al riu Siurana just a l’alçada del Mas d’en Candi. Sense acabar d’arribar al riu, hem enllaçat el grau de Vincabrer per tornar a pujar dalt la carena i arribar fins a l’ermita de Sant Pau. Tant el grau de baixada com el de pujada han quedat perfectament condicionats per l’excel•lent tasca que durant moltes setmanes han dut a terme el companys de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. Cal felicitar-los sincerament.
Arribats a Arbolí ens esperava l’obsequi d’un generós aperitiu que ha servit de cloenda i ha acabat de completar la festa de l’excursionisme que és el Dia del Camí de Muntanya. Tal com es pot llegir en l’opuscle-guia que ens ha fet a mans l’organització: “Esperem que diades com aquesta perdurin en el temps i que continuïn sent un lloc de trobada, de celebració, de descoberta i de compartir una jornada de caminar plegats”.

* 403 assistents segons l’organització, dels quals 50 pertanyien a la nostra Associació.

FOTOS

Al fons de tot es dreça una muntanya de parets alteroses, de semblant inconquerible. Bé sabem els camins que hi menen i guanyen l’amable cim, amb un esglai breu. Per l’entrellum de les primeres clarors del dia, fulgurant i net, una fresca brisa ens incita a grimpar pel rocam esquerp. D’allà la vall les vinyes fèrtils han lliurat la dolça collita que ja fermenta als cups; ara groguegen afilerades en camps de tardor. Algun auró espars també muda colors, mentre que als comellars els ginebrons i les savines van tots carregats de fruits. Tot és amplitud dalt la Serra Major, i només ens distreu la fragància de la sàlvia omnipresent. La vista es perd als quatre vents, i els cims i carenes que tanquen l’horitzó tenen aquell superàvit de bellesa que ja coneixem. No ens podem, doncs, plànyer de la nostra sort. Quin dia més transparent vora la mar de sensacions! Quan tornem, el dia fa olor de sol d’estiu, amb una persiana verda pintada als turons prioratins.

FOTOS

Després del parèntesi estiuenc i l’arribada de la tardor, tornem a iniciar el cicle de sortides en col·laboració amb el  Consell Esportiu del Baix Camp, sota el títol de “EL BAIX CAMP I TU A PEU”.
Com en els anys precedents, hem dividit les excursions en unes de mig dia i d’altres de tot el dia. Les de mig dia, i donat que feia temps que no caminàvem pel Montsant, les dedicarem a pujar els principals “graus” d’aquesta muntanya i les de tot el dia les dedicarem a recórrer el GR-92, en el tram que va de Montcada i Reixach fins a Vilanova i La Geltrú.

El grau del Barrots és un dels més espectaculars del Montsant, guanya l’altiva serra Major passant per llocs sorprenents amb aeris camins entre cingles. Deu el seu nom als barrots de ferro que permeten superar un petit mur de roca. La baixada la farem pel grau de La Grallera, antic camí de ferradura que era un dels més utilitzats per pujar al Montsant des de la Morera, quan antigament hom n’aprofitava els seus recursos naturals.

Assistència massiva de reusencs i reusenques (i alguns de fora vila) al 2n Tomb de Nit que aquest any va tenir com a punt de sortida i arribada la Font de la Boca de la Mina. Aquesta caminada nocturna, que amb només dos anys sembla que ja està plenament consolidada, dóna el tret de sortida a una nova temporada d’excursions que encetarem el segon diumenge d’octubre.
Una nit esplèndida va acompanyar els 260 participants que, passats uns minuts de les nou del vespre, van enfilar el camí de Monterols per fer un circuit de vuit quilòmetres per la part alta del terme de Reus. L’anècdota de la nit va ser la pesada broma d’algun brètol que va canviar de lloc una fletxa indicadora, la qual cosa va fer que un nombrós grup de gent fes una volta extra passant per Castellvell. Tots junts ja a la Font de la Boca de la Mina, vam realitzar l’acostumat ressopó que vam acompanyar d’un generós aperitiu, beguda i postres, ofert per l’organització. Per acabar una nit rodona, no podia faltar un excel•lent rom cremat que vam preparar amb moltes mans voluntàries que remenaven el cullerot. Especial menció volem fer dels nostres companys Juan i Sebastià, que, després de molts mesos, van tornar a acompanyar-nos. Estigueu segurs, amics, que tots vam estar contents de tenir-vos de nou entre nosaltres. Moltes gràcies a tots els participants i fins la propera.

FOTOS

XIV Semi-nocturna

* 8 d’agost de 2009 *

Excursió del 53 Aniversari

Colldejou – La Mola – Colldejou

Dissabte dia 8

Sortida de Reus: 2/4 de 6 de la tarda – Passeig Mata (davant de la Llar d’Avis)

- Amb autocar -

Comença l’excursió: 2/4 de 7 de la tarda, Colldejou – Portell de la Cova – La Mola.

Als voltants de les 2/4 de 9 del vespre: Arribada al cim de la Mola per veure la “Posta de Sol”.

Després, sopar de motxilla i tornada a Colldejou pel Coll del Guix.

Finalment ressopó amb cremat al frontó de Colldejou

IMPORTANT: Cal portar sopar de motxilla i alguna roba d’abric.

- – - – - – - – - – - – - – - – - –

INSCRIPCIONS: a secretaria de l’ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA CATALUNYA

DE REUS: Fins el dia 4 d’agost

PREUS : Socis……………….. 6 € No Socis………………… 10 €

S’acaba la temporada 2008-2009, una més que culmina un nou cicle de caminades, i aquest cap de setmana, en ple mes de revetlles, hem encès la traca final. Si féssim un símil ciclista diríem que el diumenge va ser “l’etapa reina”. Efectivament, per les fotografies que hem posat a l’àlbum es pot comprovar que han estat dos dies molt ben aprofitats, a més de recórrer llocs preciosos i espectaculars. Tot ha estat possible, com és d’habitud -i ja vam agrair-los-ho a l’autocar-, gràcies al treball dels amics Toni i Agustí que sempre ens  preparen  les sortides amb el màxim de mirament.
La primera parada del dissabte la férem a Ripoll, capital de la comarca i lloc de visita obligada. Després de tornar a admirar l’emblemàtic Monestir de Santa Maria de Ripoll i de fer una passejada pels carrers cèntrics de la població, vam enfilar cap a Sant Pau de Segúries. Aquí tots posàrem peu a terra per resseguir la Via Romana del Capsacosta, una obra monumental d’enginyeria, denominada també Via Annia, que era un ramal de la Via Augusta i que, tot traspassant els Pirineus pel coll d’Ares, s’endinsava dins la Gàl•lia dominada pels romans. A mig camí, i emparats per la frondositat del bosc, ens aturàrem per fer l’àpat del migdia. Després de dinar vam continuar fins a Sant Salvador de Bianya on ens recollí l’autocar. La major part de la tarda la vam destinar a fer turisme per l’encisadora vil•la de Camprodon; i després, cap al tard, férem cap al nostre lloc de pernoctació: Setcases, un serè poble de muntanya que s’ajeu a la vora del riu per escoltar l’etern brogit de l’aigua.
L’endemà diumenge, després d’un abundós esmorzar a la fonda on havíem pernoctat, l’autocar ens apropà fins a l’estació d’esquí de Vallter 2000, ja dins  del grandiós circ d’Ulldeter, que era on veritablement començava el nostre itinerari. Paisatges i vistes espectaculars és el que vam poder gaudir durant tot el dia, i que, a diferència d’un dissabte emboirat i xafogós, va despuntar ben fresc i radiant. Alguns dels llocs destacats que trepitjàrem van ser el coll de la Marrana (una cresta molt airosa entre el pic de Bastiments i el Gra de Fajol que separa les aigües del Ter i del Freser) i les extenses praderies i els comellars de Coma de Vaca. Destacat i espectacular va ser recórrer bona part del curs del riu Freser, des de pràcticament el seu naixement fins a la població de Queralbs. Salts immaculats d’aigües gèlides que a mesura que descendíem s’anaven apregonant en unes gorges de vertigen. Cadolles i tolls encisadors ens van permetre refrescar-nos, i, d’aquesta manera, poder alleugerir la forta calor del migdia-tarda. En resum, tothom va quedar contentíssim d’haver pogut gaudir d’un dia radiant a l’alta muntanya pirinenca. A Queralbs ens esperava l’autocar per retornar-nos cap a casa. Ara ja fins la propera temporada que tornarem a gaudir de la companyonia dels amics i a recórrer nous i bells paratges. Bon estiu a tots i a totes!

FOTOS (DISSABTE 20 I DIUMENGE 21)

Popi’s party. Tastet de ratafia i “bon rotllo”, que no tot és caminar.

Data: 12 de juny

Hora: 20.30 h

Lloc: Sala Santa Llúcia (Raval de Robuster 34, Reus)

Col·labora: Ass. Excursionista Catalunya de Reus

ÀLBUM DE FOTOS CAMINADA (I)

ÀLBUM DE FOTOS CAMINADA (II) “L’ARRIBADA”

-Per adquirir un DVD, amb imatges, vídeo i música de la XIII Caminada has d’ingressar 10€ en aquest compte de la Caixa Tarragona: 2073.0163.54.0110219349, i enviar un e-mail amb les teves dades (Nom, direcció i núm de telf.) a aquesta direcció: pep.benitez@yahoo.es, i rebràs el teu DVD a domicili.

Llegir la resta de l’entrada »

INSCRIPCIONS DEL 18 DE MAIG FINS AL 2 DE JUNY

En nom de l’organització us agraïm a tots els comentaris que ens heu enviat, tant pels elogis com per les crítiques.
En cap cas pretenem ser els millors, però sí intentar superar-nos d’any en any per tal que la Caminada Reus-Prades-Reus sigui el màxim d’atractiva per a tots els participants.
En aquests moments estem ja abocats en la posada a punt d’aquesta edició que, veient la marxa de les inscripcions, preveiem un rècord de participació. De moment no hem fixat  cap límit i les acceptarem totes fins  el dia 2 de juny, data que decidirem el tancament segons la situació.
Aquest any ens hem trobat amb la dificultat que les adversitats meteorològiques, ja conegudes per tothom, havien malmès gran part del recorregut amb gran quantitat d’arbres caiguts enmig dels camins,  fent bastant difícil l’accés. Després d’un treball intens hem aconseguit deixar tot el recorregut perfectament transitable.
Però hi ha  2 punts on hem decidit variar l’itinerari que són entre  Prades i La Febró:
El primer és a la mateixa sortida de Prades, on caldrà anar per la carretera  fins la Font del Cap del Pla (alguns ja ho fan habitualment) ja que hi ha un tram  del camí clàssic que està intransitable per obres.
El segon és més avall de la Font del Cap del Pla, en el moment que el senderó surt del bosc per entrar a una pista caldrà seguir per la mateixa sense entrar novament al bosc, ja que les riuades han deixat el sender que creuava el barranc en força dificultat per a fer-ho. La variant, que no és significativa en quant a distància, estarà  degudament senyalitzada en el seu lloc.

Respecte als comentaris que heu fet en aquesta pàgina, voldríem puntualitzar dues coses:
La primera és per al que va tenir problemes l’any 2001 en quant als avituallaments. Com que pel seu comentari deduïm  que és un dels “corredors”, voldríem recordar-li  que als primers anys de la prova els controls s’obrien amb horaris pensats només per a caminants (perquè en realitat es tracta d’una CAMINADA), i els corredors que arribaven abans  d’hora es desesperaven ja que no trobaven encara les coses a punt.
Ja fa uns quans anys que això està modificat, i ara, com podreu comprovar, els controls s’obren amb horaris adients per als més ràpids.
La segona és per la que parla dels espavilats que agafen “atajos”. Aquí voldríem puntualitzar que  en el reglament  no diu en cap lloc que el recorregut establert sigui obligatori, només diu que cal fer-lo en la seva totalitat a peu i segellar en tots els controls. Per tant,  tothom és lliure de transitar  per on vulgui en tant que passi pels controls (pensem, per exemple, en els que es puguin perdre i es vegin forçats a redreçar el camí).
El recorregut que nosaltres determinem és el que considerem més idoni passant pels camins tradicionals degudament senyalitzats, i evidentment hi poden haver alternatives (dreceres) que generalment consisteixen en fer trams de carretera que, si bé poden ser més ràpids per als corredors, de segur que son més incòmodes i perilloses.

Voldríem deixar constància que per nosaltres la Caminada Reus-Prades-Reus no és una competició, encara que alguns participants s’ho prenguin com a tal, sinó una Festa  de l’Excursionisme a la que esteu tots convidats a participar-hi. I finalment expressar, una vegada més, el nostre agraïment a tos els que amb la seva col•laboració fan possible l’èxit  de la caminada, desitjant que tots plegats gaudim d’una excel•lent jornada.

MÉS INFORMACIÓ…

Fotografies de la RPR (Preparació Caminada)

Llegir la resta de l’entrada »

Si alguna paraula pot expressar adequadament el que hem trobat aquest cap de setmana llarg a les valls d’Aezkoa i Salazar, aquesta hauria de ser “exuberància”. Els Pirineus orientals de Navarra arrodoneixen el relleu a mesura que s’acosten a l’Atlàntic i se’ns donen amb tot el seu magnífic esclat de bellesa. Exuberància de colors, d’aigua, de bosc, de vida que hi batega a cada racó. Hem gaudit de la magnificència de la selva de Irati i de l’hospitalitat de la gent que habita les valls properes. Hem trobat un escampall de petits pobles bellíssims; ens hem apropat a la seva gastronomia i a la seva cultura; hem trepitjat camins i hem sentit la força d’aquesta terra. En una paraula, ens hem amarat d’una natura amable i esplendorosa. No es pot resumir en poques paraules; només dir que val molt la pena apropar-se a aquestes valls pirenaiques per conèixer-les una mica millor.

FOTOS

Valls d’Aezkoa i Salazar

La selva de Irati, nom amb connotacions d’extens i salvatge, és un territori poc conegut, tot i la seva notable fama i les seves llegendes. La frondositat del seu bosc, poblat per innombrables criatures, i el seu intricat relleu, desanimen l’excursionista desconeixedor dels seus racons i secrets. L’acondiciament d’uns recorreguts i l’edició de guies, ajuden al visitant a sentir més proper el batec del bosc, sense perdre la seva aureola de territori indòmit.

Aquesta ha estat la darrera sortida de la temprada dins la programació de “El Baix Camp i tu… a peu”. Fins arribar a l’estiu encara ens queden uns quants esdeveniments importants, com ara la sortida de tres dies a la Selva de Irati (Navarra), que farem pel pont de maig; o el cap de setmana en que tornarem a resseguir el camí de Prades per preparar la XIII Caminada Reus – Prades – Reus, que enguany celebrarem el 7 de juny. Més endavant encara tenim un cap de setmana molt interessant als Pirineus, sense oblidar la tradicional semi-nocturna a la Mola de Colldejou, que ja serà a l’agost.
Aquest diumenge, però, hem finalitzat un nou cicle d’aquestes excursions que amb tanta cura, sapiència i dedicació ens preparen els amics Toni i Agustí. De tornada cap a Reus ja els hi vàrem expressar l’agraïment col•lectiu per tota la feina que desinteressadament han dut a terme, per tal que tot el grup poguéssim gaudir al màxim dels bells itineraris que ens han preparat. És just reconèixer la feina que fan i agrair-los-la, així com també donar les gràcies a tots els que aquesta temporada ens han volgut acompanyar. Us esperem a tots de nou en properes sortides, per continuar gaudint del plaer de caminar en bona companyia i admirar les belleses que ens guarden les nostres estimades muntanyes.

FOTOS